Aquest dissabte 6 de març es celebrarà el Concert Solidari 
Pigme@ Revoltos@s i Cia., a les 21.30 h, (preu de l’entrada: 6€ / 8€) a l’Ateneu Popular Nou Barris.

Pigme@s revoltos@s és un grup d’amics que des de 2000 organitza una vegada a l’any un concert solidari i reivindicatiu. Entre altres causes, han donat suport a mitjans de comunicació lliures, a les prostitutes més desfavorides, a col·lectius que lluiten contra l’especulació urbanística… D’aquesta manera, afirmen haver aconseguit difondre unes idees i denunciar algunes situacions.
 Al 2010 han arribar al 10º aniversari i en aquesta edició han volgut deixar clar el seu posicionament en matèria d’ensenyament ara que es debat sobre els mètodes educatius en el nostre país. El lema del concert és “Escola lliure i pública“.

El passat 4 de març al Casal de Barri de Prosperitat, es presentarà el model de la Escola Pública Martinet, a Ripollet. Precisament, els diners que recaptin en aquest concert anirà destinat a muntar un hort en les instal·lacions de l’escola Martinet.
 Pigme@ Revoltos@s volen entrar en el debat educatiu, i fer entendre als polítics que es pot fer un ensenyament alternatiu, i que aquest sigui públic i no destinat únicament a les classes dominants. 


Amb les actuacions de: Latinos sin Llobregantes, Dr Experience, Karaoke band, Universal Rockers, Mas Kintos, Naraina, Divide & Wenceslao, Reopla, Xarxa Vila, Herederos del Taxi, Muyayo Rif, Yacine & oriental grooves.

Per tercer any consecutiu el col·lectiu KRAX organitza la “trobada de creativitat urbana davant la transformació de la ciutat” a les Jornadas KRAX, que aquest any porten per subtítol Out of control. Poder de transformar, poder de crear.

Les jornades tenen coma objectiu visualitzar i connectar “diferents iniciatives autònomes que desenvolupen nous formats d’organització i participació (política, cultural, econòmica…) a la ciutat. Durant els 4 dies de les Jornades, persones i grups de 7 ciutats diferents es reuneixen a Barcelona per a compartir i debatre, entre ells i amb iniciatives de Barcelona, experiències creatives de reflexió i acció política“.

En aquesta tercera edició l’organització ha volgut parar especial atenció a l’acció de “recopilar, connectar i informar de forma horitzontal aquestes noves visions i pràctiques sobre la ciutat, la cultura i la política, per compartir, empoderar i potenciar el treball d’aquestes iniciatives autònomes”, mitjançant tallers, taules de treball i les habituals presentacions. Aquests any els col·lectius i organitzacions convidades són: Iconoclasistas, AulaAbierta, Not an Alternative, Toronto School of Creativity and Inquiry, Nosotros Free Social Space, CSA Atreu! i The Commoner.

Les jornades es desenvoluparan els propers dies 20, 21, 22 i 23 de Maig a RAI.

Fa poques setmanes es va iniciar el seminari-taller Pedagogía culturales. Prácticas colaborativas y aprendizaje en red a la Facultat de BBAA de la Universitat de Granada que forma part del projecte pedagògic d’un projecte cultural més ampli anomenat Transductores*. Pedagogías colectivas y políticas espaciales. Transductores és un projecte organitzat i produït pel Centro José Guerrero de Granada en col·laboració amb Aulabierta, el Ministerio de Cultura i la Universidad Internacional de Andalucía i inclou la posada en marxa de seminaris i tallers de formació, la construcció i exposició d’un arxiu relacional, el treball amb agents locals i l’edició de diverses publicacions.

Les pedagogies col·lectives són projectes que es mouen entre l’educació, l’art i l’activisme. Promouen la transformació de problemes socials específics mitjançant la participació col·lectiva ciutadana a través de grups de treball interdisciplinars que inclouen tant a professors, educadors i estudiants com a artistes, arquitectes, paisatgistes o urbanistes, entre uns altres.

Les polítiques espacials són pràctiques alternatives que proposen un ús més integral, participatiu i interdisciplinar dels espais a partir de la col·laboració de l’urbanisme i l’arquitectura amb altres camps del saber (com la pràctica artística, la pedagogia, la sociologia, la etnografía, l’ecologia o el treball comunitari).

Les pedagogies col·lectives i polítiques espacials s’han constituït com un camp de treball democràtic que està actualment en fase d’expansió a partir de formes alternatives a les pràctiques educatives tradicionals, l’art i la participació ciutadana.

Transductores*. Pedagogías colectivas y políticas espaciales es concreta en la creació al Centre José Guerrero d’un espai documental o arxiu relacional en el que presentar, difondre, entrellaçar i problematitzar les pràctiques a dalt esmentades a través de l’estudi de diversos casos, buscant la seva dinamització directa en el context local a partir d’un projecte pedagògic vertebrat entorn de seminaris formatius i d’intervenció en col·laboració amb alguns centres i educadors de la província.

La direcció de Transductores està a càrrec de Javier Rodrigo (membre d’Artibarri) i FAAQ.

*Un transductor és un dispositiu capaç de transformar o convertir un determinat tipus d’energia d’entrada en altra diferent de sortida. En la teoria de xarxes socials els transductors actuen com disparadors o catalitzadors de canvis socials, obrint noves possibilitats de transformació, més integrals i sostenibles amb el context.

L’any passat es va presentar publicament l’informe A Barcelona la participació canta! un treball col·lectiu que pretenia ser trabajo colectivo que pretendía “una eina per aconseguir donar significat a la paraula participació, des de l’experiència pròpia i la valoració de la mobilització veïnal, així com ajudar a rebatre la manipulació darrera la propaganda participativa dels poders públics i econòmics” .

Efectivament la ‘participació’ és en l’actualitat un dels eixos principals de moltes polítiques socials i culturals a Catalunya. Per aquest motiu cal estar molt atents i mantenir una perspectiva crítica sobre allò què entenem per ‘participació’.

Aquest proper dissabte 17 de gener s’ha organitzat una deriva-tour en bici o a peu per alguns espais i llocs de Barcelona que es presenta precisament com “un procés participatiu obert de deriva, visualització i mobilització per entendre cap òn va la nostra ciutat i construir xarxa amb les iniciatives i propostes veïnals de base.”

Podeu trobar tota la informació sobre la ruta del tour a la pàgina d’Straddle3 que enllaçàvem més amunt.

Ens fem ressò d’un esdeveniment ben interessant però que ha estat molt poc publicitat, i per això ho fem a última hora, volent pensar que més val tard que mai.

Avui dilluns 15 de desembre a les 19h el Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí de Barcelona organitza un cicle de xerrades sota el títol: Cuerpo, Calle, Arte y Vida: La Revolución (Afec) Efectiva… Grupos de Arte Político - Arte Acción de América Latina que es presenta com “un espai d’intercanvi, reflexió i debat sobre les pràctiques de col·lectius d’art a Amèrica Llatina” i com “un moment per posar l’èmfasi en el “hacer colectivo““.

Participaran a les xerrades els següents col·lectius:

La Lleca (Mèxic-Barcelona): Projecte col·lectiu d’intervenció artística, acompanyament i educació radical que es desenvolupa en la presó CERESOVA de Santa Martha Acatitla de la Ciutat de Mèxic des de l’any 2004. Des del principi ha fet les seves pràctiques des de corrents pedagògics radicals travessant la idea de des-educació.

Representa Corisco (Sao Paulo-Barcelona): Nascut el 2003 amb performances i intervencions buscant reflexions crítiques sobre les relacions polítiques i socials en les grans metròpolis, a través de conceptes relacionats amb la cultura popular brasilera i icones del cangaço i a un dels seus personatges: Corisco. El cangaço va ser un moviment armat que va durar més de dos segles (XVIII i XX) en el nord-oest brasiler i ens remet a conceptes com de resistència i crítica als valors imposats per l’elit brasilera.

Etcétera. Etcétera (Argentina): No ha de ser definit…

Imagini vostè el que ve després…

Etcétera… és la paraula que trenca el sistema lingüístic.

Etcétera… tanca i obre el discurs.

Etcétera… «és» en tots els idiomes.

Per tant és un aliat en tot el món.

Etcétera… és temps present.

Els seus membres no poden ser contats.

Etcétera… és singular i plural, femení i masculí.

Etcétera… se suma es resta es divideix i es multiplica.

Desislaciones (Chile-Barcelona): Dues zones d’intercanvis, tacte i acció. Desislaciones des de la virtualitat, Espacio G des d’un espai físic a Valparaíso, Xile. Desislaciones és una plataforma que investiga, difon i vincula a artistes, organitzacions, col·lectius d’art/política, processos col·laboratius, espais i programes de residències autosustentables que funcionen actualment a Llatinoamèrica, que tenen en comú ser agrupacions joves, independents, auto-gestionades i que treballen principalment des de problemes socials, polítics i identitaris de Llatinoamèrica. Espacio G, abans de res, és un espai de vida, habitatge ocupat per a la construcció d’un laboratori d’art i reflexió social contemporània; en aquest lloc, s’intenta retornar a les arts i els gestos veïns, aquest coneixement i possibilitat d’assumir les crítiques de la representació, en favor d’un ús discutit de les maneres de fer en el social.

La Internacional Errorista : L’Errorismo basa la seva acció en l’error. Tots som erroristas. En el Marc de la visita de George W. Bush al Cim de les Amèriques en Mar del Plata, Argentina. Etcètera… neix la Internacional Errorista. Les nostres reflexions sobre la conformació de la figura i l’estereotip de l’enemic “(t)errorista”, en l’anomenada Guerra Global contra el Terrorisme. Una reflexió sobre el “Terrorista” i la càrrega simbòlica i el virtual “perill”. Així va néixer el concepte del Errorismo, quan un company, per error , gairebé com un experiment científic (o lingüístic) a l’escriure un text va oblidar oprimir una tecla, la lletra “T”. Però no feia cap falta corregir-lo, aquesta seria la base d’aquest nou moviment internacional, l’Error com encert, la falla com perfecció. Així va sorgir el Errorismo i amb ell, les múltiples interpretacions sobre aquesta pràctica que basa la seva acció en l’error.

Front 3 de Fevereiro (Brasil): Grup transdiciplinari d’investigació i acció directa sobre el racisme en la societat brasilera. A través de les seves accions creen noves lectures i contextualitzen dades que la població rep de manera fragmentada pels mitjans de comunicació. Les accions directes creen noves formes de manifestació sobre la qüestió racial. Per a pensar i fer en una realitat en constant transformació, afectada per transformacions culturals en diversos sentits i escales, es fan necessàries noves estratègies. Front 3 de Fevereiro barreja el llegat artístic de generacions que van començar a produir maneres d’interactuar amb l’espai urbà, la lluita històrica i la resistència de la cultura afro-brasilera.